A
la Paula li falten més hores
A la
Paula li falten més hores,
les deu, les cassoles, la “mani” del NO.
I planta valenta la tenda
al mig d'una plaça, terreny de senyors.
I sent que es juga la vida
amb cada consigna que crida amb el cor.
Doncs creu que el futur se li escapa
si es queda callada i passa de tot.
Quina trempera!
Quina manera
de fer que viatgi dels meus molts cinquanta
als teus pocs dinou.
Quina trempera,
quan et rebel·les!
Espera’m, que baixo,
que jo t'acompanyo i m'espolso la son!
I sent que no es sent espanyola,
que les castanyoles li queden molt lluny.
I es pinta en el front l'estelada...
El toro d'Osborne avui ho té cru!
I ara entén quan el pare
a voltes li parla d'un maig a París,
i veu que encara és possible
tocar la utopia amb la punta dels dits.
|
Lletra:
Joan
Isaac
Música: Joan Isaac
De
Profundis (DiscMedi, 2006) |
|
