Amb
el vostre permís
Ai!
Senyora, si em permet
aquesta intromissió
diria quatre coses
d'aquelles que no queden
i no es preocupi que
tan sols és un valset
sense cap importància
ni cap mala intenció.
Ai! Senyora, si sabés
els que diem que no,
no dormiria tranquil·la
li ho puc assegurar:
adéu aquells banquets
i tantes reunions,
i fins i tot adéu
les inauguracions.
Ai! Senyora, i si sabés
els que no ens creiem res
de les seves xerrades
al cafè de les tres.
Ja són massa mentides
que ens hem empassat.
No veu que ja ens fem grans?
No veu que ja ens fem grans?
Ai! senyora i no es vesteixi
amb vestits de paper
ni joies de llautó,
ni es pinti d'angelet.
¿No veu que ja es fa vella
i això no li està bé?
¿No veu que ja fa temps,
fa temps que ens coneixem?
Ah! senyora i no pretengui
que ens quedem tant contents
si ens diu que en aquest ball
tan sols i vol ballar vosté.
No crec que la importuni,
ja li diré baixet;
jo crec que en aquest ball
tots hi tenim dret
|
Lletra:
Joan
Isaac
Música: Joan Isaac
És
tard (Ariola,
1975) |
|
