A
l'estació de França
A l'estació
de França,
hi ha fum i vies mortes,
i dos marins que fugen
amb un pas anguniós.
Hi ha amants que s'acomiaden
i algú que torna a casa,
i gent del sud que marxa
a ensopegar la sort.
A l'estació de França,
hi ha vells que s'arrosseguen
darrere les maletes
companyes del record.
Hi ha gent endormiscada
i en un racó de l'aire
una cançó que plora
un vell acordió.
A l'estació de França,
hi ha putes que es passegen,
i gent que ve d'Algèria
que es ven la sang i el nom.
Hi ha contrabandistes
que mostren mil rellotges,
perfums vinguts de l'Àsia,
cartrons de tabac ros.
A l'estació de França,
hi ha cent soldats que esperen,
els ulls clavats a terra,
el viatge més absurd.
Les mares no es conformen,
els pares les consolen
i un llarg xiulet confirma
que són les nou en punt.
A l'estació de França,
hi ha un dens brogit que amaga
darrere les mirades
el drama més profund.
A l'estació de França,
hi ha un tren a punt de marxa.
I un home sol que hi puja.
La por li entela els ulls.
|
|
