Homenatge
Tan sols beuria del teu cant
si em faltés força demà…
I dels teus mots faria naus
que m’endurien al port
que estem cercant per ancorar molt fons…
Sota el crepuscle del teu vers
amagues himnes que són.
Sota el crepuscle d’un sol vers
amagues himnes que són
la nostra veu i el nostre dret tan mort.
Crida, que el teu crit és força.
Canta, que el teu cant s’escampi.
Lluita, i no et cansis
fins que trobis el cel on vols volar.
I farem xarxes amb les mans
si ens volen prendre el teu cant.
I cada plor que vas sembrant
és la llavor d’un arbre nou
que està creixent malgrat el fred i el glaç.
|
Lletra:
Joan
Isaac
Música: Joan Isaac
És
tard (Ariola,
1975) |
|
