---

Renous, interjeccions... del Diccionari de la llengua catalana. 3a ed. 1a reimp. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.
 

ah interj Interjecció que denota una emoció viva (alegria, dolor, indignació, sorpresa, d'advertiment sobtat d'un oblit, etc.)

ai 1 interj 1 Interjecció que denota especialment el dolor i sovint el fet d'adonar-se d'un oblit, d'un error. 2 ai ai! Denota estranyesa. 2 m 1 Crit de dolor, gemec. 2 ais i uis Queixes, planys. Després tot seran ais i uis.

amén interj 1 LITÚRG Paraula hebrea que significa 'això és veritat' i alhora 'això és desitjable', emprada en la litúrgia cristiana com a conclusió de les oracions per a manifestar l'acord i l'adhesió a allò que ja ha estat dit en l'oració.

Àngela (o Àngela Maria!) interj Justa la fusta!

apa interj1 Serveix per a excitar a moure's o a augmentar l'activitat. Apa, noi, endavant! 2 Indica una certa reticència a fer una acció o un fre quan hom la fa. Ara no ho vull fer, apa! Apa, noi, potser que afluixis!

arri interj1 Interjecció amb què hom excita una bèstia a caminar, a continuar o accelerar la marxa. Arri, arri, cavallet, que anirem a Sant Benet... 2 fig Arri, fora de casa meva!

arruix interj reg Interjecció per a allunyar el bestiar, els ocells, etc.

au interj Interjecció que incita a posar immediatament en execució quelcom, a prendre una resolució, etc. Au, aneu tots a jugar.

bah interj 1 Interjecció que denota dubte, incredulitat, despreocupació, menyspreu, indiferència. Bah, no crec que faci el que diu! 2Repetida, denota que hom desatén les raons, els motius, etc, a una determinació. Bah, bah, no et planyis tant i fes la feina!

briu 2 briu! Exclamació usada per a indicar rapidesa en l'acció. Apa, briu!

brum m 1 Remor sorda del vent quan brumeix. 2 Brunzit.

bua f 2 En llenguatge infantívol, mal. S'ha fet bua, pobrissó!3 1 iròn Ja ets una bona bua, tu! 2 mala bua D'una persona malintencionada.

bum-bum m1 So continuat sord i confús. 2 Veu, rumor, públic.

ca interj 1 Indica desmentiment (generalment precedida de i). Dius que li apujaran el sou? I ca! 2 ca, barret! Variant intensiva de ca.

carai interj vulg Eufemisme per carall 2.

caraina interj vulg Eufemisme per carall 2.

carall 2 interj vulg. Interjecció que denota estranyesa, admiració, enuig.

clic m FON So especial produït per una oclusió palatal, labial o dental, i una altra de velar. Llengua de clic.

cocou m 1 Terme infantívol per ou.

conxo interj vulg Eufemisme per cony 2

cony 2 cony! interj Expressió d'enuig, d'admiració, d'entusiasme, etc.

cordons interj vulg Eufemisme per collons!

dring m  So viu que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o vidre. El dring de l'or, de l'argent.

ec interj Ecs.

ecs interj Partícula que expressa fàstic, repugnància.

eh1interj 1 [interrogativa] 1 Indica petició de repetició o aclariment d'alguna cosa que hom no ha entès. Eh?: què has dit? 2 p ext Eh?: no pot ser veritat! 3 Indica petició d'assentiment a allò que hom diu; oi? Eh, que sí? Vindràs, eh? 4 Indica petició d'atenció a allò que hom diu. Que no t'ho hagi de tornar a dir, eh? Gràcies, eh? 2 Ecs, uix. Eh, quina pudor!

eh2 interj Interjecció usada per a cridar l'atenció d'algú, tant si és lluny com a prop. Eh, Pere, vine! Eh, eh, torna! Eh, que em fas mal!

ehem interj Interjecció usada especialment per a cridar l'atenció d'algú d'una manera dissimulada.

ei interj 1 Interjecció amb què hom crida l'atenció d'algú. Ei, no te'n vagis! 2 Forma de salutació en entrar en una casa o en trobar algú pel camí. Ei, bon dia! Ei, que vagi bé! 3 Interjecció amb què hom fa precedir una rectificació, una restricció, una objecció, etc, a allò que ha dit ell mateix o un altre. Ei, em penso que és com dic!

eia interj Interjecció usada per a exhortar a fer alguna cosa.

ela2 interj Elis.

ep interj 1 Interjecció usada per a cridar algú. Ep, Joan! 2 Interjecció usada per a cridar l'atenció a algú. Ep, sóc aquí, eh? 3 Interjecció que precedeix una objecció, una rectificació, etc. Ep!, jo no volia dir tant.

fru-fru [pl -us] Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda.

gloc-gloc m Soroll que fa un líquid quan surt d'un recipient de coll estret en anar-hi entrant aire.

ha interj [pronunciat amb h aspirada] 1 Mot amb què hom acull la nova d'una cosa que semblava no poder ésser. 2 ha, ha Expressió de satisfació, de triomf. 3 ha! ha! ha!, etc Expressió imitant una rialla.

hala interj Mot usat per a encoratjar, donar pressa.

hola interj cast Mot emprat com a salutació familiar o per a denotar estranyesa.

hum interj Mot que expressa: 1 La desconfiança, la reticència, el dubte, la incredubilitat. 2 La fruïció, el desig. Hum, que bones, aquestes cireres!

hurra interj Mot usat per a manifestar alegria, triomf, aplaudiment.

Jesús 1 interj 1 Exclamació que expressa admiració, por, impaciència, etc.

las lassa adj 1 Fatigat, cansat. 2 1 ant Infeliç, desgraciat. 2 Usat especialment en l'expressió ai las!, amb què hom lamenta alguna cosa.

malhaja [i les formes malhages i malhagen relatives a la segona persona del singular i tercera del plural] interj Exclamació de maledicció. Ja és mort, malhaja!

manoi interj Renoi!

mèu m Miol

miol m Crit del gat.

mix m 1 col·loq Gat domèstic. 2 [usat generalment repetint-lo] Veu per a cridar al mix.

mixa f col·loq Femella del mix.

mut 3 1 fer muts (o fer muts i a la gàbia) Callar. 2 muts! Mutis!

non-non f 1 Cançó per a fer adormir els infants. 2 fer non-non (o la non-non) esp En llenguatge infantil, dormir. Fes non-non, fillet meu!

nyic-i-nyac m Raons, renyines, contínues entre dues persones. Sempre estan nyic-i-nyac.

oh interj 1 Exclamació que expressa diferents emocions segons el to i la manera d'ésser proferida, com la sorpresa, l'admiració, la pena, una alegria, una desaprovació, una decepció, etc.

oi interj 11 Partícula amb què hom demana la confirmació del que diu. Ell ha estat aquí a les vuit del matí, oi?2 Partícula amb què hom demana l'assentiment a una demanda. Oi que ho faràs? 2 Partícula amb què s'expressa la conformitat amb el que hom acaba de dir. Equival a l'adverbi sí, certament que sí. Ell és un mal amic. Oi, sense dubte. 3 Exclamació de sorpresa. Oi! tu per ací? 4 [usada generalement reduplicada] Expressió de dolor. Oi! oi! quin mal que em fas! 5 oi més De més a més, a més d'això.

ollaó interj Crit del carreter per fer anar l'animal cap a la dreta.

parrup m Cant del colom, de la tórtora.

patac1 m Cop violent, batzac.

pet m 1 1 Soroll sec que fa una cosa en trencar-se, en badar-se, en disgregar-se bruscament, en esclatar, en batre l'aire violentament.

piu2 m 1 Piulet.

piulet m 1 Crit del poll o de l'ocell que piula. 2 So agut i estrident de la veu. Tens un piulet que eixorda.

piu-piu m Piuladissa.

quiquiriquic m Cant del gall.

rau-rau m 1 Soroll produït per quelcom que rosega, rasca o frega; rosec. S'adormí amb el rau-rau de la mola. 2 Malestar produït per una afecció nerviosa, per debilitat, pr la gana, etc. Ja no es recordava del rau-rau de la gana. 3 fig Dolor moral, recança, remordiment, rose de la consciència. Sentia un rau-rau al cor.

ronc1 m Soroll que hom fa roncant.

rugit m Crit de lleó.

rum-rum m Rumor, notícia incontrolada que corre de boca en boca.

somic m Ploricó, soroll que hom fa en somicar.

tat 1m col·loq Acció de guaitar. Fer tats pel balcó. 2 interj 1 Mot amb què, en el llenguatge infantívol, s'acompanya l'acció de destapar els ulls perquè puguin guaitar, l'acció d'aparèixer sobtosament a la vista. 2 fer tat (a algú) Guaitar o deixar veure de sobte la cara que hom tenia amagada, jugant amb infants o distraient-los.

tatà [pop tatano] m Terme infantívol per a designar el cavall.

tit m 1 Nom infantívol per a designar un pollet, un moixó, un ocell petit. 2 pl Crit amb què hom crida els pollets o l'aviram. 3 1 So agut i curt; xiulet. 2 Xisclet del tord, especialment al temps de la passa.

tita1 f 1 Nom infantívol de la gallina o l'aviram en general. 2 pl Crit amb què hom crida les gallines.

titit m Nom infantívol per a designar un moixó, un ocell petit.

trinc m Soroll que fan dos objectes de vidre o de cristall en xocar.

tururut interj Expressió amb què hom rep la desaparició d'una cosa, la frustació d'una esperança, etc.

uf interj Interjecció que denota: 1 L'opressió, l'aclaparament. 2 El fàstic, el menyspreu.

ui interj Interjecció que hom profereix: 1 Quan sent un dolor sobtat. 2 Quan vol manifestar que una cosa el sorprèn granment.

uix2 interj Interjecció que expressa el fàstic, la repugnància, que fa a algú una persona o una cosa.

up interj Exclamació que hom fa per animar o per incitar a pujar o a fer força cap amunt per a alçar una cosa feixuga.

upa 1 interj Up! 2 f 1 En llenguatge infantívol, moviment d'alçar una criatura enlaire.

vaja interj Forma arcaica del verb 'anar' utilitzada com a exclamació que expressa disgust, desil·lusió, protesta, compassió, simpatia, concessió. Vaja, he perdut les ulleres! Vaja, quina mala sort! No m'agrada gaire, però vaja...

vatua interj Interjecció que denota sorpresa, enuig, etc; eufemisme per vota a.

xau-xau1 adv 1 A poc a poc. 2 Així així, ni bé ni malament. Com esteu, a casa vostra? Xau-xau.

xau-xau2 m Cant de la guatlla i de la perdiu.

xe 1 interj1 Interjecció, típica del País Valencià, usada per a expressar sentiments molt diversos, com admiració, entusiasme, alegria, enuig, etc... 2 m col·loq Denominació donada a un valencià per un no valencià. Ha vingut un xe a demanar-me feina.

xec3 interj gal·l JOCS Escac!

xim-xim m 1 Pluja menuda i seguida, plovisqueig.

xiu-xiu 1m Crits d'ocell. Si el cucut el tres d'abril o fa xiu-xiu, o és pres, o no viu, o sent l'estiu. 2 1 m Paraules dites en veu molt baixa perquè els circumstants no les puguin entendre. A mi, parla'm alt: no em vinguis amb xiu-xius. 2 m Remor confusa d'una conversa tinguda en veu molt baixa. 3 adv Aquest parell de velles tot el sant dia esta xiu-xiu. 4 m p anal El xiu-xiu del ventijol. 3 m 1 Crepitació suau del foc. 2 Xauxineig.

(xauxineig m Soroll que fa una vianda quan es cou o fregeix a foc baix)

xo interj Crit que fan els carreters, etc, per aturar un cavall, la mula, l'ase.

xup-xup m Soroll que fa una cosa que bull suament. Aquest guisat, l'has de deixar deu minuts fent xup-xup.

zim-zam m Veu amb què hom denota un moviment de vaivé. La campana, sense batall, anava fent zim-zam.

zing-zing m Sonall 2.

(sonall m ... 2 Joguina pròpia dels infants més menuts consistent en un recipient tancat que conté boletes o granets que, en ésser sacsejat, produeixen sons insistents. )
 

M. Magdalena Ramon
Gabinet de Terminologia
Universitat de les Illes Balears